La crisi econòmica es fa notar i la ciutadania veu amb descontent com els governs occidentals s’han vist forçats a retallar despeses públiques i prestacions de l’estat del benestar. L’atur ha anat augmentant des del 2008 al nostre país. Els sindicats i les dades de l’Institut Nacional d’Estadística constaten que va afectar sobretot els homes en un primer moment, ja que les activitats productives de la construcció i la indústria automobilística –tradicionalment masculinitzades- van ser les primeres a reduir llocs de treball. Tot i així, ja s’ha vist que durant el 2009 i aquests primers mesos del 2010, és el sector dels serveis el que queda plenament afectat per la crisi. I en aquest àmbit sí que podem parlar de pèrdua de llocs de treball per a les dones.  Quines poden ser les conseqüències d’aquesta situació a llarg termini? Com pot afectar especialment les dones aquesta crisi?

La fragilitat laboral de les dones: la doble o triple jornada es manté

La crisi agreujarà més encara la desigualtat que ja existia entre homes i dones. Les dones continuaran assumint amb més mesura tasques domèstiques i de cura de familiars, a més d’intentar mantenir treballs precaris o parcials per aportar diners a l’economia familiar. Tampoc en temps de crisi es parlarà d’equiparar salaris entre homes i dones malgrat que tinguin la mateixa capacitació, formació o càrrec, com passa ja en força empreses.

Segons l’Informe del 2009 de Les dones en mercat laboral de Catalunya de la Secretaria de la Dona de CCOO¹, malgrat que no ha parat d’augmentar la taxa d’activitat de les dones en el mercat laboral, és encara avui de 16 punts per sota de la taxa d’activitat

masculina. Pel que fa al salari, el mateix Informe indica que les dones guanyen prop d’un 30% menys de sou que els homes. Si el 35% dels homes assalariats tenen guanys superiors a 2100 euros mensuals, les dones que guanyen aquest salari suposen el 21,6%.

A Catalunya es pot dir que tenim un mercat laboral segregat en funció del sexe. Un dels sectors laborals més precaris és el dels serveis, i és un dels més feminitzats. També segons l’Informe citat de CCOO, les dones es concentren majoritàriament al sector del comerç i l’hostaleria, als serveis professionals i administratius, i del lleure i el treball domèstic, en un percentatge que oscil·la entre el 12% i el 30% de les treballadores². El percentatge de dones amb jornada parcial a Espanya és del 81% mentre que el d’homes és el 19%³.

Si la solució que prenen els governs per resoldre la  crisi és només reduir salaris, facilitar l’acomiadament a les empreses i retallar despeses de l’estat del benestar i prestacions laborals, seran les dones, les que estan en condicions més fràgils, les que en patiran plenament les conseqüències.

Amb aquesta política de reduir despeses socials, en sortiran perjudicades les lleis i ajuts per conciliar vida laboral i familiar, o per dependència d’algun familiar malalt...Es diu que els homes tenen més accidents laborals, però les dones tenen més malalties o han d’agafar baixes per dolències menors amb molta més freqüència. No serà un detonant de “la doble o triple jornada laboral” a la qual es veuen abocades les dones per qüestió de gènere?

¹ “La crisi també té nom de dona” Informe de Les dones en el mercat de treball a Catalunya.Situació i propostes sindicals. Secretaria de la Dona, CCOO, 2009; pàg.4

² Op.cit. pàg. 7

³ www.angelsmcastells.nireblog.com; MARTíNEZ CASTELLS, Àngels. “La crisi des d’una perspectiva de gènere”, 20-01-2009; segons dades de l’INE del 2008.