La marginació històrica de la dona es nota també en els llibres de pensament social i ciències socials en general. Són comptats els casos d’editorials que inclouen juntament als grans pensadors a dones com Concepción Arenal o Beatriz Galindo.

Em disposo a treure de la meva biblioteca personal alguns llibres sobre teories i historia del pensament social per a preparar un projecte. De sobte se m’encén el chip del “filtre de gènere” i em poso a buscar si en els diversos llibres que tinc d’“Historia del pensament social”, “Historia de les idees polítiques”, “Sociologia”, “Psicologia”, hi apareix alguna dona pensadora. La resposta es no.
Immediatament ve la pregunta ¿per què? Podem adduir raons històriques, la dona no tenia accés a la formació-informació… però no és suficient. La meva tesi és que si hi ha pensament social femení, però no hem tingut en compte el promocionar-lo i incloure’l en als llibres.
Sor Juana Inés de la Cruz, ben coneguda per la seva faceta literària, era una dona tremendament intel·ligent que fou inclús sotmesa a una prova (que passà de sobres causant admiració) d’intel·ligència amb un jurat format per deu dels homes més savis de la època.
Tenim reines, heroïnes històriques, investigadores, compositores musicals, pensadores, que haurien d’aparèixer i donar-se a conèixer als llibres de pensament, llibres de text, sociologia, política, psicologia, ja que, en cas contrari, el què estem transmetent és el mateix de sempre.
Em sorprèn que no aparegui el pensament social i prosocial de Concepción Arenal, com a autora contemporània, o bé Beatriz Galindo (1465 - 1534), pensadora i dona docta de la cort d’Isabel la Catòlica.
Bé, el debat està servit, i també el toc d’atenció a les editorials, educadors i educadores, formadors i formadores, amb la finalitat de potenciar la intel·ligència femenina en el pensament social excessivament masculí, i per tant, esbiaixat.

Font: Canal Solidario
21/07/10